L’al·lèrgia és una reacció de defensa de l’organisme contra substàncies externes que penetren en el cos. Aquestes substàncies poden penetrar per l’aparell digestiu (és a dir, a través d’aliments o medicaments), per l’aparell respiratori (inhalades), absorbides per la pell (contactants), o travessant la pell (injeccions, picades).
El sistema immunitari del cos reconeix aquestes substàncies com a estranyes i intenta neutralitzar-les. Les persones sense al·lèrgia també les reconeixen com a estranyes, però el seu organisme les neutralitza sense danyar-se a si mateix, mitjançant mecanismes anomenats de tolerància. Les persones amb al·lèrgia les intenten neutralitzar per mecanismes que es tornen nocius contra el propi organisme, i causen els coneguts símptomes d’al·lèrgia.
Què són les reaccions al·lèrgiques?
Una reacció al·lèrgica pot produir-se en la pell, els ulls, el recobriment de l’estómac, el nas, els sins paranasals, la gola i els pulmons – llocs on es troben localitzades les cèl·lules del sistema immunològic llestes per a combatre als invasors que s’inhalen, s’ingereixen o que entren en contacte amb la pell. Les reaccions poden provocar el següent:
- Rinitis – dolenta ventilació nasal, esternuts, frisança nasal, secreció nasal, frisança en les oïdes o en el paladar
- Conjuntivitis al·lèrgica – ulls vermells, irritats i plorosos
- Dermatitis atòpica – pell enrogida, irritada i resseca
- Urticària
- Dermatitis per contacte – erupció de la pell que produeix frisança
- Asma – problemes de ventilació tals com falta d’alè, tos, respiració sibilant
Qui es veu afectat per les al·lèrgies?
Les al·lèrgies poden afectar a qualsevol, independentment de l’edat, el sexe, la raça o el nivell socioeconòmic. Generalment, les al·lèrgies són més comunes en els nens, no obstant això, un primer episodi pot succeir a qualsevol edat, o recórrer després de molts anys.
Existeix una tendència al fet que les al·lèrgies ocorrin en famílies, encara que els factors genètics exactes responsables d’aquest fenomen romanen encara sense explicació. Sovint, els símptomes de les al·lèrgies es desenvolupen gradualment al llarg d’un període de temps.
Les persones que pateixen l’al·lèrgia poden acostumar-se als símptomes crònics tals com esternuts, congestió nasal o respiració sibilant, i no pensar que els seus símptomes són inusuals. No obstant això, amb l’ajuda d’un alergista (especialista en les al·lèrgies), aquests símptomes poden arribar a prevenir-se o controlar-se i d’aquesta forma millorar considerablement la qualitat de vida.
Com es diagnostiquen?
- Prova cutània. El metge utilitza solucions diluïdes d’al·lèrgens específics, les quals injecta a la pell. La reacció apareix com una petita àrea enrogida en la pell. No obstant això, una reacció a la prova cutània no sempre significa que el nen és al·lèrgic a l’alergen que va causar la reacció. Les proves cutànies permeten obtenir resultats més específics i més ràpids que les anàlisis de sang.
- Anàlisi de sang. L’anàlisi de sang s’utilitza per a mesurar el nivell d’anticossos IgE enfront d’al·lèrgens específics. Una anàlisi de sang comuna es denomina RAST (prova radioalergosorbente).
- Prova de provocació. Aquesta és una prova supervisada per un especialista en al·lèrgies pel fet que una molt petita quantitat d’al·lergen es pren per via oral o s’inhala.